Amb la denominació de béns culturals volem integrar tant els mobles com immobles que formen part del comú patrimoni cultural i que anirem trobant per Collserola.
Són tots aquells béns amb valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, etnològic, tècnic... Independentment de si estan o no protegits per llei. En aquest ampli concepte, hi hauran masies, ermites i castells però també fonts, pedreres i, fins i tot, corriols. Tots formen part de la història i de la cultura i tenen lloc en aquest apartat.

Cercar en aquest blog

dijous, 14 de febrer del 2013

Forn de calç

Anant pel camí de Can Castellví en direcció a mas Sauró, mig quilòmetre abans d'arribar a mas Sauró i a mà dreta, veiem com un petit túnel. A simple vista no es pot esbrinar què és: potser un túnel, però és massa curt, també podríem pensar en un amagatall o refugi...Si pugeu una mica la pendent veureu que a l'altre costat hi ha un soc. És una casualitat? No, les pedres dels seus voltants confirmen que ha estat fet expressament.

Hem cercat informació a diferents llocs, però hem trobat molt poca cosa. Només al mapa de l'alpina 2011, en l'actualització 2012-13, on ens mostra on està situat, i al blog d'en Joan M Teixidó en el què trobem una petita explicació del que podria ser. Segons les dues versions, es tracta d'un forn de calç i pertanyia a mas Sauró. Conserva part de l'estructura i fins i tot, malgrat la presència de molts sediments, es pot veure part del què era el forn pròpiament dit, es a dir, on es coïa la calç. El forn es troba al costat d'un camí i en un lloc amb pendent del bosc, lloc ideal per aquest tipus de forn.

No sabem quan va ser construït, ni tant sols quan es va utilitzar, però segurament era per obtenir la calç que es necessitava a mas Sauró. Penseu que antigament, la calç era molt important per la vida quotidiana.
 
Però sabeu que els forns de calç tenien un final? En estar construïts en terrenys calcaris, també es coïen i a mesura que s'utilitzaven anaven perdent parets, es perdien uns 2 Cm per utilització. És per això que amb el temps es deixaven d'utilitzar i es feien de nous.
 
Però si només era per l'ús de la masia, segurament només s'utilitzava un cop l'any. Això sí, encara que s'utilitzés anualment, els que hi treballaven havien de saber col·locar el material (pedres, fusta i argiles), controlar el foc per què hi hagués una bona cocció i saber veure quan ja estava feta la calç (trigava entre deu dies i dues setmanes).

Segurament és d'abans de mitjans del segle XIX ja que a partir d'aleshores els forns es van fer més industrials i van començar a funcionar amb carbó. Però, tot i que s'havia incrementat molt l'ús de la calç, a partir de mitjans del segle XX es van abandonar els forns, pel sorgiment d'altres materials que van arribar a substituir la calç.

A prop del forn es pot veure una pedrera de roca calcària, presumiblement utilitzada pel forn. Normalment no estaven gaire lluny ja que les pedres eren pesades i s'havien de transportar amb carros tirats per animals.


 

En aquest vídeo podeu veure com funcionava un forn de calç.







Aquest altre també parla dels forns de calç, però de Menorca.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada