Amb la denominació de béns culturals volem integrar tant els mobles com immobles que formen part del comú patrimoni cultural i que anirem trobant per Collserola.
Són tots aquells béns amb valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, etnològic, tècnic... Independentment de si estan o no protegits per llei. En aquest ampli concepte, hi hauran masies, ermites i castells però també fonts, pedreres i, fins i tot, corriols. Tots formen part de la història i de la cultura i tenen lloc en aquest apartat.

Cercar en aquest blog

divendres, 1 de febrer del 2013

Àrea de la font de Can Castellví

Caminant pel camí que ve de Can Castellví i que es dirigeix cap a mas Guimbau, a mà esquerra i en un nivell inferior, trobem l'àrea de la font de Can Castellví. Tot i que va ser restaurada no fa gaire, ja comença a veure's una mica deixada.

El primer que ens crida l'atenció és un pou amb una maquinària antiga, una sínia per treure aigua amb animals. Fa uns anys passant pel camí només es podien veure bardisses i un petit corriol fet pels curiosos i que portava al pou. També hi havia un altre que portava a la font, però que no es veia des del camí.

El sistema que van utilitzar per regar els camps i més tard per donar aigua a les noves cases, va ser el d'extreure aigua d'un pou, el de can Castellví. Primer ho van fer amb una sínia, la que veiem és moderna (començaments del segle XX) ja que no estava feta amb fusta, però encara funcionava amb tracció animal.

Més tard, aquesta sínia va ser substituïda per un mecanisme similar però accionat amb un motor. Hi ha una roda a un costat del pou que es connectava amb un motor per extreure l'aigua.

Allunyant-se del camí es pot veure que el terreny va fent diferents terrasses, cada una en un nivell inferior a l'anterior. Segons les nostres informacions, a les terrasses hi havien diferents safarejos per on passava l'aigua que després utilitzaven per regar els camps.


Font de Can Castellví
Actualment només hi queda un safareig, just a sota de la font i on hi va a parar la poca aigua que brolla. A l'esplanada inferior, podem observar un avet catalogat com a arbre singular.
Al costat de la font, però una miqueta més amunt, hi ha un pla, amb arbres que protegeixen del sol al visitant, i on s'han portat taules i bancs.

El pou va quedar en desús per l'abandonament de les cases, i també, pel dels camps. A més la gent va deixar d'anar a la font a fer trobades o a distreure's i per tant l'àrea va quedar abandonada, i l'accés es va anar complicant.



Actualment, tot i que molta gent passa pel costat, pocs coneixen la font. N'està massa amagada per veure-la des del camí. De fet un no se n'adona de la seva presència fins que no n'està gairebé al costat. Ara sí, encara que ho considerem un lloc curiós, no és una font per apagar la set ja que en surt un filet molt prim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada