Sant Adjuctori i el Forn

Capella de San Adjutori (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Capella romànica de planta circular. Documentada per primera vegada l’any 1120 com a Santa Maria de Gausac. A partir del segle XIII pren la denominació de la Mare de Déu del Bosc. La llegenda explica que la imatge de la Mare de Déu va ser trobada miraculosament per un pastor que guardava un ramat de bous. Avui aquesta imatge, d’origen romànic, es troba en l’àbsis de l’Evangeli (el de ponent) del monestir de San Cugat. En el segle XIV es va fundar un altar sota l’advocació de Sant Adjutori (el que ajuda).

Va ser parròquia depenent del monestir. En el segle XVII va ampliar-se adossant-hi una nau (descoberta durant les darreres excavacions arqueològiques de l’any 2000) a l’edifici original que passà a ser “capella fonda”. Donada però la davallada de població a la vall, a partir dels segles XVI-XVII va esdevenir capella.

Tot i així en el segle XVIII el gremi d’hortolans de Barcelona va posar-se sota l’advocació de la Mare de Déu del Bosc, organitzant un aplec anual a la capella. Des de Sant Cugat s’organitzaven processons el primer de maig i per la segona pasqua. Va ser totalment abandonada amb l’exclaustració dels monjos de Sant Cugat l’any 1835.

L’any 1963 el Centre Excursionista de Gràcia va fer unes primeres excavacions arqueològiques i tasques de consolidació. Durant el darrer quart del segle XX el deteriorament era cada vegada més evident. La Societat Catalana d’Arqueologia va enregistrar fins a tres informes alertant sobre aquesta situació, a banda de gestions realitzades per particulars interessats. Finalment l’any 2000 es portaren a terme noves excavacions arqueològiques pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i va ser restaurada l’any 2003.

Les característiques de l’edifici corresponen bàsicament a una construcció del segle X, tot i que han estat formulades diverses hipòtesis sobre el seu origen: des de què podria ser un columbari romà fins una antiga torre de defensa medieval. Les darreres excavacions no han pogut esbrinar el veritable origen. Però han estat descoberts indicis de poblament ibèric i romà propers. També se n’han trobat de la sagrera, hi havia una tomba d’infant. Per altra banda, en un lloc immediat ha d’haver-hi les restes de la rectoria, de la què les excavacions només han pogut documentar les restes d’una “fresquera” que hi podria estar relacionada.

Bibliografia: VALL I RIMBLAS, R, RAMOS i MARTINEZ, M Ll i MASAGUE i TORNE, JM (1991) “Sant Adjutori (Santa Maria de Gausac)” a Catalunya Romànica, Volum XVIII, pàgs.200-201. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

SUAU LLEAL, L i LOPEZ MULLOR, A (2003), “L’excavació a les ruïnes de la capella de Sant Adjutori (Sant Cugat del Vallès)” a Actes del II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval. Volum 2, pàgs.513-521. Barcelona.

FORN “IBÈRIC”  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Molt proper a la capella de Sant Adjutori. Descobert, excavat i protegit l’any 1963 pel Centre Excursionista de Gracia. Es tracta d’un forn on es fabricaven teules i vaixella de ceràmica.

Es conserva la cambra de foc amb un pilar que suporta la graella quadrada, així com la cambra de cocció.

Tot i que ha estat considerat com ibèric i datat entre els segles I i II aC, les darreres intervencions arqueològiques (anys 2000 - 2001) plantegen la possibilitat d’un cronologia entre el segles XVI i XVII. Es podria haver utilitzat en l’ampliació de la capella o per masies properes.

La protecció es va refer l’any 2003.