Forn de calç

Anant pel camí de Can Castellví en direcció a mas Sauró, mig quilòmetre abans d'arribar a mas Sauró i a mà dreta, veiem com un petit túnel. A simple vista no es pot esbrinar què és: potser un túnel, però és massa curt, també podríem pensar en un amagatall o refugi...Si pugeu una mica la pendent veureu que a l'altre costat hi ha un soc. És una casualitat? No, les pedres dels seus voltants confirmen que ha estat fet expressament.

Hem cercat informació a diferents llocs, però hem trobat molt poca cosa. Només al mapa de l'alpina 2011, en l'actualització 2012-13, on ens mostra on està situat, i al blog d'en Joan M Teixidó en el què trobem una petita explicació del que podria ser. Segons les dues versions, es tracta d'un forn de calç i pertanyia a mas Sauró. Conserva part de l'estructura i fins i tot, malgrat la presència de molts sediments, es pot veure part del què era el forn pròpiament dit, es a dir, on es coïa la calç. El forn es troba al costat d'un camí i en un lloc amb pendent del bosc, lloc ideal per aquest tipus de forn.

No sabem quan va ser construït, ni tant sols quan es va utilitzar, però segurament era per obtenir la calç que es necessitava a mas Sauró. Penseu que antigament, la calç era molt important per la vida quotidiana.

 

Però sabeu que els forns de calç tenien un final? En estar construïts en terrenys calcaris, també es coïen i a mesura que s'utilitzaven anaven perdent parets, es perdien uns 2 Cm per utilització. És per això que amb el temps es deixaven d'utilitzar i es feien de nous.

 

Però si només era per l'ús de la masia, segurament només s'utilitzava un cop l'any. Això sí, encara que s'utilitzés anualment, els que hi treballaven havien de saber col·locar el material (pedres, fusta i argiles), controlar el foc per què hi hagués una bona cocció i saber veure quan ja estava feta la calç (trigava entre deu dies i dues setmanes).

Segurament és d'abans de mitjans del segle XIX ja que a partir d'aleshores els forns es van fer més industrials i van començar a funcionar amb carbó. Però, tot i que s'havia incrementat molt l'ús de la calç, a partir de mitjans del segle XX es van abandonar els forns, pel sorgiment d'altres materials que van arribar a substituir la calç.

A prop del forn es pot veure una pedrera de roca calcària, presumiblement utilitzada pel forn. Normalment no estaven gaire lluny ja que les pedres eren pesades i s'havien de transportar amb carros tirats per animals.

 



En aquest vídeo podeu veure com funcionava un forn de calç.







Aquest altre també parla dels forns de calç, però de Menorca.

Àrea de la font de Can Castellví

Caminant pel camí que ve de Can Castellví i que es dirigeix cap a mas Guimbau, a mà esquerra i en un nivell inferior, trobem l'àrea de la font de Can Castellví. Tot i que va ser restaurada no fa gaire, ja comença a veure's una mica deixada.

El primer que ens crida l'atenció és un pou amb una maquinària antiga, una sínia per treure aigua amb animals. Fa uns anys passant pel camí només es podien veure bardisses i un petit corriol fet pels curiosos i que portava al pou. També hi havia un altre que portava a la font, però que no es veia des del camí.

El sistema que van utilitzar per regar els camps i més tard per donar aigua a les noves cases, va ser el d'extreure aigua d'un pou, el de can Castellví. Primer ho van fer amb una sínia, la que veiem és moderna (començaments del segle XX) ja que no estava feta amb fusta, però encara funcionava amb tracció animal.

Més tard, aquesta sínia va ser substituïda per un mecanisme similar però accionat amb un motor. Hi ha una roda a un costat del pou que es connectava amb un motor per extreure l'aigua.

Allunyant-se del camí es pot veure que el terreny va fent diferents terrasses, cada una en un nivell inferior a l'anterior. Segons les nostres informacions, a les terrasses hi havien diferents safarejos per on passava l'aigua que després utilitzaven per regar els camps.



Font de Can Castellví

Actualment només hi queda un safareig, just a sota de la font i on hi va a parar la poca aigua que brolla. A l'esplanada inferior, podem observar un avet catalogat com a arbre singular.
Al costat de la font, però una miqueta més amunt, hi ha un pla, amb arbres que protegeixen del sol al visitant, i on s'han portat taules i bancs.

El pou va quedar en desús per l'abandonament de les cases, i també, pel dels camps. A més la gent va deixar d'anar a la font a fer trobades o a distreure's i per tant l'àrea va quedar abandonada, i l'accés es va anar complicant.



Actualment, tot i que molta gent passa pel costat, pocs coneixen la font. N'està massa amagada per veure-la des del camí. De fet un no se n'adona de la seva presència fins que no n'està gairebé al costat. Ara sí, encara que ho considerem un lloc curiós, no és una font per apagar la set ja que en surt un filet molt prim.