Àrea de la font de Can Castellví

Caminant pel camí que ve de Can Castellví i que es dirigeix cap a mas Guimbau, a mà esquerra i en un nivell inferior, trobem l'àrea de la font de Can Castellví. Tot i que va ser restaurada no fa gaire, ja comença a veure's una mica deixada.

El primer que ens crida l'atenció és un pou amb una maquinària antiga, una sínia per treure aigua amb animals. Fa uns anys passant pel camí només es podien veure bardisses i un petit corriol fet pels curiosos i que portava al pou. També hi havia un altre que portava a la font, però que no es veia des del camí.

El sistema que van utilitzar per regar els camps i més tard per donar aigua a les noves cases, va ser el d'extreure aigua d'un pou, el de can Castellví. Primer ho van fer amb una sínia, la que veiem és moderna (començaments del segle XX) ja que no estava feta amb fusta, però encara funcionava amb tracció animal.

Més tard, aquesta sínia va ser substituïda per un mecanisme similar però accionat amb un motor. Hi ha una roda a un costat del pou que es connectava amb un motor per extreure l'aigua.

Allunyant-se del camí es pot veure que el terreny va fent diferents terrasses, cada una en un nivell inferior a l'anterior. Segons les nostres informacions, a les terrasses hi havien diferents safarejos per on passava l'aigua que després utilitzaven per regar els camps.



Font de Can Castellví

Actualment només hi queda un safareig, just a sota de la font i on hi va a parar la poca aigua que brolla. A l'esplanada inferior, podem observar un avet catalogat com a arbre singular.
Al costat de la font, però una miqueta més amunt, hi ha un pla, amb arbres que protegeixen del sol al visitant, i on s'han portat taules i bancs.

El pou va quedar en desús per l'abandonament de les cases, i també, pel dels camps. A més la gent va deixar d'anar a la font a fer trobades o a distreure's i per tant l'àrea va quedar abandonada, i l'accés es va anar complicant.



Actualment, tot i que molta gent passa pel costat, pocs coneixen la font. N'està massa amagada per veure-la des del camí. De fet un no se n'adona de la seva presència fins que no n'està gairebé al costat. Ara sí, encara que ho considerem un lloc curiós, no és una font per apagar la set ja que en surt un filet molt prim.

Can Ribas

Al kilòmetre 6 i una mica més de la carretera de la Rabassada, després del desviament cap a Can Puig i Sant Medir trobem un camí de terra que ens hi porta. En l’actualitat, quan es fa esment en aquests indrets vinculats al cognom Ribas, aquest apareix com a Ribes. Tot i ser el darrer més correcta ortogràficament, hem de tenir en compte que es tracta d’un cognom i en tots els indicis escrits de l’època sempre apareix com a Ribas (exemple clar, és el plafó de la Font d’en Ribas). En conseqüència, malgrat la tendència actual, hem decidit respectar la denominació original.

VIADUCTE

El viaducte de Can Ribas, també anomenat de la Rabassada , va ser construït entre 1908 i 1909. Travessa el fondal que hi ha en la capçalera del torrent de la Rabassada. Té una llargada de 85 metres , una amplada de 5’7 metres, una alçada màxima de 19 metres i 16 ulls. Permet accedir a l’edifici inacabat de Can Ribas.

 

EDIFICI INACABAT

Ubicat en el cim del primer turó de la Serra de la Rabassada , des de la Serra d’en Cardona. Es poden veure els fonaments del que hauria estat la planta baixa. Com el viaducte, es pot datar entre 1908 i 1909, coincidint en el moment en que es considerava la possibilitat d’urbanitzar la zona, donat l’èxit de l’Hotel-Restaurant La Rabassada. Hi ha diverses versions sobre els motius per fer aquest edifici:

•    Per uns es tractava de la nova casa de Can Ribas. L’antiga, avui desapareguda, estava en la Vall de Gausac o de Sant Medir,al costat de la Font de Can Ribas i pràcticament al davant de Can Jané.
• Per d'altres havia de ser un hotel. Les raons per abandonar el projecte també discrepen entre problemes amb les llicències municipals i la mort del promotor.
• A més, circula una llegenda segons la qual l’edifici el va començar a fer un home per a la seva estimada, però al morir ella no es van continuar les obres i va quedar inacabat.

 

FONT D’EN RIBAS


Font d’estil modernista de caràcter monumental. Acabada amb mosaic de ceràmica en diferents colors. Paret frontal, d’uns quatre metres d’alçada amb el nom i la data de construcció (1909), de la que parteixen dos llargs bancs (un per costat). Sembla formava part dels jardins de l’edifici inacabat. En el supòsit de que havia de ser un hotel, aquests jardins haurien format un mateix conjunt amb els del Holtel-Restaurant-Casino de la Rabassada, dels que era part la molt propera Font de la Rabassada.