Sant Adjuctori i el Forn

Capella de San Adjutori (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Capella romànica de planta circular. Documentada per primera vegada l’any 1120 com a Santa Maria de Gausac. A partir del segle XIII pren la denominació de la Mare de Déu del Bosc. La llegenda explica que la imatge de la Mare de Déu va ser trobada miraculosament per un pastor que guardava un ramat de bous. Avui aquesta imatge, d’origen romànic, es troba en l’àbsis de l’Evangeli (el de ponent) del monestir de San Cugat. En el segle XIV es va fundar un altar sota l’advocació de Sant Adjutori (el que ajuda).

Va ser parròquia depenent del monestir. En el segle XVII va ampliar-se adossant-hi una nau (descoberta durant les darreres excavacions arqueològiques de l’any 2000) a l’edifici original que passà a ser “capella fonda”. Donada però la davallada de població a la vall, a partir dels segles XVI-XVII va esdevenir capella.

Tot i així en el segle XVIII el gremi d’hortolans de Barcelona va posar-se sota l’advocació de la Mare de Déu del Bosc, organitzant un aplec anual a la capella. Des de Sant Cugat s’organitzaven processons el primer de maig i per la segona pasqua. Va ser totalment abandonada amb l’exclaustració dels monjos de Sant Cugat l’any 1835.

L’any 1963 el Centre Excursionista de Gràcia va fer unes primeres excavacions arqueològiques i tasques de consolidació. Durant el darrer quart del segle XX el deteriorament era cada vegada més evident. La Societat Catalana d’Arqueologia va enregistrar fins a tres informes alertant sobre aquesta situació, a banda de gestions realitzades per particulars interessats. Finalment l’any 2000 es portaren a terme noves excavacions arqueològiques pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i va ser restaurada l’any 2003.

Les característiques de l’edifici corresponen bàsicament a una construcció del segle X, tot i que han estat formulades diverses hipòtesis sobre el seu origen: des de què podria ser un columbari romà fins una antiga torre de defensa medieval. Les darreres excavacions no han pogut esbrinar el veritable origen. Però han estat descoberts indicis de poblament ibèric i romà propers. També se n’han trobat de la sagrera, hi havia una tomba d’infant. Per altra banda, en un lloc immediat ha d’haver-hi les restes de la rectoria, de la què les excavacions només han pogut documentar les restes d’una “fresquera” que hi podria estar relacionada.

Bibliografia: VALL I RIMBLAS, R, RAMOS i MARTINEZ, M Ll i MASAGUE i TORNE, JM (1991) “Sant Adjutori (Santa Maria de Gausac)” a Catalunya Romànica, Volum XVIII, pàgs.200-201. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

SUAU LLEAL, L i LOPEZ MULLOR, A (2003), “L’excavació a les ruïnes de la capella de Sant Adjutori (Sant Cugat del Vallès)” a Actes del II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval. Volum 2, pàgs.513-521. Barcelona.

Can Ribas

Al kilòmetre 6 i una mica més de la carretera de la Rabassada, després del desviament cap a Can Puig i Sant Medir trobem un camí de terra que ens hi porta. En l’actualitat, quan es fa esment en aquests indrets vinculats al cognom Ribas, aquest apareix com a Ribes. Tot i ser el darrer més correcta ortogràficament, hem de tenir en compte que es tracta d’un cognom i en tots els indicis escrits de l’època sempre apareix com a Ribas (exemple clar, és el plafó de la Font d’en Ribas). En conseqüència, malgrat la tendència actual, hem decidit respectar la denominació original.

VIADUCTE

El viaducte de Can Ribas, també anomenat de la Rabassada , va ser construït entre 1908 i 1909. Travessa el fondal que hi ha en la capçalera del torrent de la Rabassada. Té una llargada de 85 metres , una amplada de 5’7 metres, una alçada màxima de 19 metres i 16 ulls. Permet accedir a l’edifici inacabat de Can Ribas.

 

EDIFICI INACABAT

Ubicat en el cim del primer turó de la Serra de la Rabassada , des de la Serra d’en Cardona. Es poden veure els fonaments del que hauria estat la planta baixa. Com el viaducte, es pot datar entre 1908 i 1909, coincidint en el moment en que es considerava la possibilitat d’urbanitzar la zona, donat l’èxit de l’Hotel-Restaurant La Rabassada. Hi ha diverses versions sobre els motius per fer aquest edifici:

•    Per uns es tractava de la nova casa de Can Ribas. L’antiga, avui desapareguda, estava en la Vall de Gausac o de Sant Medir,al costat de la Font de Can Ribas i pràcticament al davant de Can Jané.
• Per d'altres havia de ser un hotel. Les raons per abandonar el projecte també discrepen entre problemes amb les llicències municipals i la mort del promotor.
• A més, circula una llegenda segons la qual l’edifici el va començar a fer un home per a la seva estimada, però al morir ella no es van continuar les obres i va quedar inacabat.

 

FONT D’EN RIBAS


Font d’estil modernista de caràcter monumental. Acabada amb mosaic de ceràmica en diferents colors. Paret frontal, d’uns quatre metres d’alçada amb el nom i la data de construcció (1909), de la que parteixen dos llargs bancs (un per costat). Sembla formava part dels jardins de l’edifici inacabat. En el supòsit de que havia de ser un hotel, aquests jardins haurien format un mateix conjunt amb els del Holtel-Restaurant-Casino de la Rabassada, dels que era part la molt propera Font de la Rabassada.